Dia internacional contra la violència de gènere

El dia 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de gènere. Amb motiu d'aquesya data, Leticia Calle va oferir una interessant xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat i de CCFF al llarg de la setmana.  

Segons ens ha explicat la mateixa Leticia, tot l'alumnat es mostrà molt implicat amb la qüestió i adquirí consciència de la gravetat de l'assumpte. 

Alejandra Mateo, de 1r de Batxillerat A, ens ha escrit un article al respecte. Moltes gràcies, Alejandra, per la teva participació amb la revista.

Esperam els vostres comentaris sobre l'article i sobre la xerrada! Gràcies a tots!

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A ESPANYA

És alarmant l´increment de morts a causa de la violència de gènere o domèstica al llarg dels darrers anys i, de fet, cada vegada rebem més notícies al respecte, que fins i tot han arribat a insensibilitzar-nos quasi per complet. Aquest nom fa referència a tots i cadascuns dels actes discriminatoris majoritàriament d´homes a dones per mor de la suposada superioritat del sexe masculí enfront del femení, que és considerat el dèbil. Per aquesta raó també rep el nom de violència masclista.

El diari “El Mundo” ens informa que el nombre de dones assassinades arran de maltractaments des de 2004 ja supera les 700, moltes d´elles dones casades que mai denunciaren l´agressor. Un cas recent el trobam a la localitat de Lomas de Zamora, Sòria, on la cubana Beatriz López va confessar haver estat patint abusos psicològics, amenaces i inclús violacions per part del ara ex marit durant anys. 

Quan ens parlen de violència de gènere solem projectar a la nostra ment la imatge d´una persona essent agredida físicament, encara que  aquesta imatge només és el cim d´una muntanya plena de múltiples i quasi imperceptibles detalls previs. Abans s´han de mencionar l´abús psicològic, consistent en desqualificacions o ridiculitzacions, a qualsevol àmbit...amb la finalitat d´establir un control absolut sobre la persona afectada. 

La violència masclista no només implica els matrimonis, sinó que també ho fa amb un dels grups més vulnerables pel que fa a la seva edat: els adolescents. Com que es troben en una etapa complexa, plena d´inseguretats i escassa maduresa solen confondre l´estimació amb l´entrega de la intimitat com a mostra de fidelitat. A més, molts també rebutgen qualsevol ajuda provinent de pares o amics, permetent a més que l´agressor disposi de  tot tipus de dades personals (contrasenyes, comptes a xarxes socials…), així es limitin les persones amb qui es relaciona.  

Resulta estrany que, amb l’enorme disponibilitat de mitjans del sistema jurídic del país, un nombre molt elevat d´aquestes situacions no hagin estat denunciades. La paraula que resumeix aquest fet és por. Por, per exemple, a perdre la custòdia dels fills o, al mateix temps, por per pensar que un divorci podrà ser nociu per a ells. També fa por pensar en la reacció que el responsable dels crims pugui presentar  no només perjudicant-la  a ella, sinó també als seus éssers estimats. 

En una relació no es pot imposar mai l´estimació, ni tan sols l´atracció; el que sí es exigible és el respecte mutu. En el moment en el qual una persona traspassa les barreres de la llibertat de la seva parella és fonamental prendre mesures al respecte. El que no donarà en cap cas solucions és justificar l´agressor o qualificar com “normals” i “merescuts” els maltractaments, ja siguin físics o psicològics. Cap dona, independentment dels errors comesos a la seva vida matrimonial, mereix ser tractada amb menyspreu i, en ser-ho,  mai significa que tingui símptomes de debilitat. El que resulta ser dèbil és aquell que necessita de fer servir amenaces per  sentir-se respectat.

Definitivament, la violència de gènere constitueix una immensa gàbia a la qual, al nostre país ja ha estat captivades més de 500 dones, silenciades durant dècades i que ara necessiten del recolzament institucional per poder reconduir les seves vides. L’única manera de superar-ho és denunciar els fets des del moment en què comencen a ser evidents, sense haver-se produït necessàriament abusos físics, perquè si deixam que poc a poc augmenti  la seva autoritat, arribarà un moment en què sigui massa tard.

                                                                            Alejandra Mateo 1r Batxillerat A

Siente

Un alumne de 2n de Batxillerat que es vol mantenir en l'anonimat ens ha fet arribar aquest text seu per compartir-lo amb tots els lectors de la revista aquest text seu. En nom de la revista (i de tots els lectors), moltíssimes gràcies per la teva aportació!

SIENTE

A menudo piensas en ello, ¿verdad? En aquello que sientes, pero no comprendes; en aquello que dices, pero no expresas; en aquello que vives, pero ya no recuerdas. Y te planteas dónde estás, y dónde quieres ir. Se abren ante ti caminos, multitud de ellos, atractivos, sinuosos, confusos. Caminos que jamás osarías recorrer, caminos que contemplas como acertados.

Quizás es algo pasajero, crees, y sin prestarle más atención vuelves a tu mundo, lugar donde respiras tranquilo, en un ambiente conocido. Un lugar en el cual los problemas se viven compartidos, en el cual la certeza de que los males irrumpen en la vida de todos te asegura que lo que te ocurre no tiene más importancia.

O tal vez no. O tal vez no lo olvidas, sino que te sumerges en esa sensación que discurre por tus venas, haciendo que la incertidumbre te invada, que las dudas azoten tus decisiones más recientes, y tus convicciones se tambaleen cual edifico en ruinas.

Miras a tu alrededor. A lo que hay y lo que tienes, a lo que añoras y a lo que quieres. Y que quieres hacer contigo, ahora, que aún estás a tiempo. Porque sí, porque aún lo estás. De seguir con tu elección, y conducirla con esa dulce palabra, la libertad, esa arma inmortal que todavía te caracteriza. Pero no te confundas, cambiarlas ya no puedes, las elecciones, eso forma parte del ayer, de ese atrás que te persigue, esperando que te vuelvas y lo mires, y que sin remedio te atrape entre sus melancólicas redes.

Así que ves, corre, abraza, besa, vive, y deja vivir a aquellos que todavía no viven. Aprovecha tu ahora, antes de que sea ayer. Porque lo que escribo ya no está, pero lo que sientes aún está por escribir. Escucha eso que te conmueve y que no comprendes, porque sin que te des cuenta te guía en tu destino, si quieres llamarlo así. Y no desconfíes si la inquietud te asalta, es signo de que la certeza se acerca, pues sin duda, no hay convicción.

Yo concluyo aquí mis palabras, las dejo ya en un lugar irremediable. Si por casualidad las lees, lleva contigo el mensaje. Piensa y duda cuanto puedas, tiembla si quieres a veces, siente siempre lo que dices, expresa lo que quieras, y quiere lo que sientas. Porque del presente es de lo que se vive, y del futuro de lo que se sueña. Así que haz de tus sueños tu guía, y de tu vida un sueño. Construye tu esencia a cada paso que das, y escribir sobre la tumba la historia con tus propias manos, esa historia que fue y siempre ha sido, la grandeza más propia del ser humano.

Interview with Jake Hyslop

1) What is your name?

My name is Jake. 

2) Where do you come from?

I’m from Birmingham, England.

3) How long have you been here?

I’ve been here for six weeks.

4) Is it your first time here?

No, I lived in Valencia for two months in 2012 and in Granada in 2013 for six months.

5) What do you like about Mallorca?

I like the beaches, the buildings and the cafés and restaurants which are very good and really cheap.

6) What differences are there between Palma and Birmingham?

Palma is a lot smaller, around a fifth of the size, Palma has the sea, the weather is better but sometimes it can be too hot. The streets are also much more lively.

7) What buildings have you visited in Palma?

So far I’ve been to the cathedral, the walls, the Olivar market, the stations, the Cort and the Plaça Major.

8) What would you be doing if you weren’t teaching?

I would probably be working in some kind of financial job in London whilst I considered what career I wanted long-term.

9) Did you choose to come to Spain?

Yes I did. I studied in Granada last year and I really enjoyed it, so I decided to come back to Spain for a year to improve my Spanish.

10) Have you travelled around Europe much?

I’ve visited quite a lot of Europe; Ireland, France, Belgium, Germany, Denmark, Sweden, Norway, Switzerland, Austria, Slovakia, Hungary, Slovenia, Italy and of course Spain. I went interrailing when I was 18 which covered a lot of these places.

11) Would you like to live in Spain permanently?

Yes, but in Barcelona or Madrid. I prefer bigger cities as there is more to do.

12)Which is the most well-known Spanish city in England?

Barcelona, everyone has visited Barcelona at least once. Very few people seem to have been to Madrid.

13) What shocked you the most when you first came to Spain?

Shop assistants and people working in customer or public services here are often extremely rude and sometimes borderline insulting. I couldn’t understand it at first, but now I just come to expect it and try not to take offence. I think if some of the Correos or TIB employees here worked in other countries in the world they would be fired.

14) In England, can you retake exams if you fail them?

You can, but you have to pay to resit them and many University courses and jobs will only recruit candidates who passed all their exams at the first attempt.

15) What do you do in your spare time?

I don’t have much free time here due to all my teaching hours, but I love travelling and want to travel around the Balearics and Spain in general a lot this year. I run, swim or go to the gym most days, and I want to make the most of having the sea close-by this year and take up Paddle-Surfing.

16) What do you plan to do in the future?

I haven’t really thought about it. Next year I’m unsure whether I’ll stay in Spain or return to the UK. If I go backto the UK I’ll move to London because most of my friends now live there and most jobs are based down there too.

17) Which kind of music to do listen to?

I listen to lots of different types, but I prefer different kinds of House and Underground, I really like the Boiler Room project. I’m not such a fan of reggaetón or Spanish music to be honest haha.

Sant Alonso 2014 a Batxillerat

Divendres passat va ser un dia molt especial per tot el Col·legi Montesion. De fet, ho va ser tota la setmana! Cel·lebràrem la Setmana Ignasiana, amb motiu del Dia de Sant Alonso, que cada any celebram dia 31 d'octubre. Com que ja ho vàreu viure, no cal que expliquem en què consistiren les activitats que realitzarem! També podeu veure més notícies sobre el dia de Sant Alonso en el compte de twitter de l'escola.

Heus aquí un breu resum en forma de vídeo de la gimcana de 1r de Batxillerat i l'excursió al Castell de Bellver de 2n de Batxillerat.

Si voleu aportar les vostres fotos, vídeos, impressions, etc., per a posar-les a la revista, enviau-les a montesiondigital@gmail.com. 

Estarem molt content amb cada una de les vostres aportacions! Us esperam!

Redacció guanyadora del concurs "Ignacio de Loyola y la Educación", CCFF

Ignacio de Loyola y la Educación

Nació el año 1491 en Loyola, en las provincias vascongadas; estudió teología en París, donde se le juntaron los primeros compañeros con los que fundaría más tarde, en Roma, la Compañía de Jesús. Ejerció un fecundo apostolado con sus escritos y con la formación de discípulos, que trabajaban intensamente por la reforma de la Iglesia. Murió en Roma en el año 1556.

Quizá la obra más conocida de la Compañía de Jesús iniciada por Ignacio fuera la educación, pero es curioso ver que al principio, no tenía intención de incluir la enseñanza entre las actividades de los jesuitas. La apertura de diez colegios en seis años indicaba el rápido crecimiento de los jesuitas, incorporando alumnos laicos y jesuitas. Por lo que pronto, se hizo evidente que este trabajo era efectivamente uno de los modos más eficaces de corregir la ignorancia y corrupción entre el clero y los fieles, detener el retroceso de la Iglesia ante la Reforma, cumpliendo el lema de la Compañía de Jesús: Ad Majorem Dei Gloriam — para la mayor gloria de Dios. Esto estaba de acuerdo con uno de los principios de Ignacio para escoger apostolados: igualdad de oportunidades, escoger a los que influyen sobre aquellos que tienen más impacto sobre otros. Uno de sus lemas decía así: "De entre los que ahora son solamente estudiantes, a su hora algunos saldrán a jugar diversos papeles — unos a predicar y dedicarse al cuidado de las almas, otros al gobierno de la tierra y a la administración de la justicia, y otros a vocaciones diversas. Finalmente, como los jóvenes se hacen hombres, su buena formación en vida y en doctrina será beneficiosa para muchos otros, y los frutos se extenderán más ampliamente día tras día." Desde entonces, Ignacio ayudó a establecer escuelas y universidades jesuitas por toda Europa y el mundo entero.

Recordemos pues en esta semana de Octubre a San Ignacio de Loyola que supo transmitir a los demás su entusiasmo y amor por defender la causa de Cristo.

Isabel García y Biel Sampol

CCFF Grau Mitjà

Redacció guanyadora del Concurs "El saber, la educación y la pedagogía de San Ignacio de Loyola", CCFF

El saber, la educación y la pedagogía de San Ignacio de Loyola

Ignacio de Loyola fue un soldado vasco que, tras resultar herido en batalla, empezó a leer libros sobre la fe cristiana y decidió dar un giro de 360º grados a su vida. Fundó en 1539 la Compañía de Jesús. Una compañía que se dedicó a construir colegios, reformó monasterios y dialogó con protestantes.

A día de hoy, la Compañía ha crecido a pasos agigantados y cuenta con una red mundial de 4.000 centros educativos, que abarcan desde el primer nivel de infantil hasta la preuniversitaria.

San Ignacio buscó generar en las personas experiencias e interiorización que les motivara a transformarse en su mejor yo gracias a Dios y al convencimiento de que la humanidad es la unión entre hermanos.

La Pedagogía Ignaciana tiene como clave el enseñar a pensar y enseñar a aprender, en cualquier ámbito de la vida.

Su metodología ayuda a aprender y a actuar de una manera diferente mediante cuatro pasos. El contexto, teniendo en cuenta que cada situación es diferente; la experiencia, formas no tradicionales de aprendizaje; la reflexión, con la que el alumno verá el lado humano al aprender; y la acción, preparando a los alumnos para reaccionar lo mejor posible ante nuevas situaciones.

El rasgo más significativo de la Pedagogía Ignaciana es que las personas encargadas de educar no son meros educadores. Acompañan a los alumnos durante su viaje, enseñando un modelo de vida basado en la palabra de Dios y en la vida de Jesús, mientras los mismos educadores se enriquecen gracias a este Paradigma.

“No satisface el saber mucho, sino el sentir y gustar internamente de las cosas.”

-   San Ignacio de Loyola.

Ruth Vera i Sara Cabrera

CCFF Grau Superior

Convivències de 1r de Batxillerat, 2014-2015

Els alumnes de primer de batxillerat acaben de prendre una decisió important dins la seva vida. Han canviat d’escola o han escollit la modalitat del batxiller que, en certa mesura, condicionarà el seu futur. És un any de responsabilitats.

Es tracta d’una època difícil, on els joves experimenten diverses emocions i comencen a fer-se preguntes i a investigar dins el seu món interior. Al mateix temps, tot això es dóna en un entorn frenètic, de presses i de tensions de tipologia distinta.

És per aquest motiu que fem un dia de convivències a principi de curs, aquest any 2014-2015 a la seu de Son Moix. El dia de convivències és molt més que un dia d’excursió, és una excursió pel seu interior. I això no es pot fer amb pressa ni accelerats.

L’escola potencià que les convivències fossin un dia de recerca de la tranquil·litat necessària, del silenci per retrobar-se amb un mateix i amb Déu. Es va transmetre un espai i un temps lliure on vàrem jugar, ens vàrem conèixer, vàrem parlar i, en definitiva, vàrem conviure. Aquest era l’objectiu.

Es varen preparar tres activitats diferents que ens varen ajudar a allunyar-nos de “l’ambient de l’aula” i fomentar nous rols que ens ajudaran a establir una altra mena de llaços afectius entre companys i entre alumnes i professorat.


Noelia Hernández 
Delegada de Pastoral Batxillerat

Concurs "Posa'm en marxau"

Un nou projecte del Col·legi Montesion es vol posar en marxa! Ens ajudau?

Aquest blog és el projecte d'una revista digital que ens vol apropar a tots a la vida de l'escola i tot allò que l'envolta. Hi podeu participar sempre que vulgueu, enviant-nos els vostres suggeriments, escrivint comentaris als posts, aportant redaccions, treballs, vídeos, presentacions, cançons, fotografies, etc.

Actualment la revista es diu "Montesion digital" i l'eslògan és "El nostre punt de trobada". Aquests nom i eslògan són, però, provisionals. La revista és per a vosaltres! I és per això que també les seves senyes d'identitat ho han ser.

Us proposam un joc perquè la revista es posi en marxa amb la creativitat i la il·lusió que caracteritza l'alumnat de Montesion!! 

Es tracta, ni més menys, de "batiar" la revista, donant-li un nom i acompanyant aquest nom amb un eslògan o subtítol divertit i que "enganxi".

- Formau grups de 3 o 4 persones. 

- Durant 10-15 minuts, pensau un nom i un eslògan o subtítol per a la revista. 


- Presentau la vostra proposta a la resta dels grups de la classe.

- Un cop presentades totes les propostes, feu un votació a classe. Les dues propostes més votades, s'han d'enviar a l'adreça electrònica montesiondigital@gmail.com. No oblideu indicar també els noms dels components de cada grup!!

La setmana que ve, ja veureu canviat el nom i l'eslògan de la revista i coneixereu quin és el grup guanyador, que a més de poder veure com el nom i l'eslògan de la revista són fruit de la seva imaginació, també obtendrà una entrada de cinema per a cada membre del grup!

Gaudiu del concurs i, sobretot, de la revista!! 

ENS POSAM EN MARXA EN 3, 2, 1, JAAAAAA!