Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tutoria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tutoria. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de febrer del 2015

Convivències 2n de Batxillerat

Detenidos en el tiempo

Mi mente dejó llevarse por el silencio que irrumpió en la sala. Con las piernas cruzadas, los ojos cerrados y el sonido de mi respiración llevando el compás, dejé que mi pensamiento volase por las horas que habían precedido ese momento de reflexión.

La primera vez que oí hablar de las convivencias apenas alcancé a definir de lo que podían tratarse. Está bien, el nombre parecía indicarme una clara pista, pero sin duda no fue lo suficiente esclarecedor para dibujar un sendero en mi imaginación. Así que, sin darle demasiadas vueltas, dejé que el día señalado llegase, y que los acontecimientos se definiesen por sí solos.

Y el día llegó. Y los hechos no tuvieron la necesidad de decir una sola palabra, sino que nuestros sentimientos hablaron por ellos.

Muchos sabíamos que quizás aquella era la última vez que nos reuníamos, nos juntábamos en familia, una familia que había ido forjándose por el paso de un tiempo sobresaltado, lleno de risas y lágrimas, de estrés y de nervios. Pero no parecía que nos percatásemos de ello, pues tan solo nos limitamos a disfrutar, a vivir el momento sin pensar en el futuro, esa palabra tan incierta en los días que vivimos.

Y empezamos a jugar, a divertirnos, a pensar poco a poco, calentando motores para poner nuestro cerebro a mil, para prepararlo para esas reflexiones oxidadas que no iban a tardar en aparecer. Y así, como el avance de una ola, las emociones y sonrisas fueron envolviendo nuestras personas, creciendo a medida que el tiempo discurría entre las conversas, y rompiendo con fuerza contra una realidad molesta, proporcionándonos un hueco, pequeño, por el que escapar de ella y disfrutar de la libertad de pensar sin presión. Sin presión de ser juzgado, sin presión de ganar, ni de perder, sin presión de ser valorado con una nota, ni de anotar nuestras acciones. Solo jugaba el momento, las risas, el silencio, la meditación, esa merienda tan buena, la conmoción.

Y así queriendo sin querer el día pasó, y los hechos que pasaron, esos que ahora cuando leéis esto tanto recordáis, lograron causar el efecto que, ansiosos, tanto buscaban ellos. Consiguieron hacernos pensar, reír, debatir, dejar fluir nuestra personalidad. En definitiva, bien definidos, esos momentos nos hicieron sentir.



 Porque la vida corre rápido chicos, se escapa, y no puedes hacer más que correr tras ella, perseguirla y sostenerla entre tus manos, antes de que se funda y discurra entre tus dedos, sin remedio, sin tiempo. La vida se trata de agarrarla, y en esos momentos que la tienes agarrada, que controlas sus delirios, es cuando de verdad vives, cuando sientes el control. Momentos como esos son los que esas llamadas convivencias intentan, refuerzan y consiguen crear. Porque quizás ahora no os lo parezca, o quizás no sintáis todavía el tirón de las agujas del reloj, pero son esos momentos en los que te sientes como quieres, como quieras sentirte, feliz, rodeado de los quieres querer, detenido en el silencio, rodeado de carcajadas sin control, esos momentos son los que nos dan una tregua, los que, con un leve susurro, detienen el tiempo para que, por una vez, corra a nuestro favor. 

Alumna 2n de Batxillerat

dissabte, 24 de gener del 2015

Xerrada de la UVIC, Universitat de Vic

El passat dimecres 14 de gener la UVIC va oferir una xerrada informativa a tot l'alumnat de 2n de Batxillerat. Ens presentaren tots els estudis que ofereixen, el procés d'admissió a les universitats de Catalunya, la seva oferta de borses de treball i algunes coses més. Si us va interessar la universitat, que es caracteritza sobretot per gaudir d'unes instal·lacions modernes i adaptades a les necessitats dels estudiants i per oferir ensenyament en grups reduïts, podeu consultar-ne la web clicant aquí. A la seva web hi trobareu tota la informació que pogueu necessitar: plans d'estudi, preus de matrícula, organització de les pràctiques, jornades de portes obertes, possibilitats d'allotjament, etc.

Per problemes tècnics i, sobretot, de temps, no poguerem veure el vídeo de Bodybup que ens volien mostrar. Si també us vareu quedar amb les ganes de veure'l, aquí el teniu!


Es veu que els estudiants de la UVIC tenen experiència en organitzar tot el muntatge d'aquest tipus d'iniciatives. Ja varen ser pioners fa uns anys amb la gravació del seu Lip Dub. A través d'ell fareu un divertit recorregut per les instal·lacions del seu campus. Segur que se us aferra la cançó!


diumenge, 21 de desembre del 2014

Dia internacional contra la violència de gènere


El dia 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de gènere. Amb motiu d'aquesya data, Leticia Calle va oferir una interessant xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat i de CCFF al llarg de la setmana.  

Segons ens ha explicat la mateixa Leticia, tot l'alumnat es mostrà molt implicat amb la qüestió i adquirí consciència de la gravetat de l'assumpte. 

Alejandra Mateo, de 1r de Batxillerat A, ens ha escrit un article al respecte. Moltes gràcies, Alejandra, per la teva participació amb la revista.

Esperam els vostres comentaris sobre l'article i sobre la xerrada! Gràcies a tots!




LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A ESPANYA
És alarmant l´increment de morts a causa de la violència de gènere o domèstica al llarg dels darrers anys i, de fet, cada vegada rebem més notícies al respecte, que fins i tot han arribat a insensibilitzar-nos quasi per complet. Aquest nom fa referència a tots i cadascuns dels actes discriminatoris majoritàriament d´homes a dones per mor de la suposada superioritat del sexe masculí enfront del femení, que és considerat el dèbil. Per aquesta raó també rep el nom de violència masclista.

El diari “El Mundo” ens informa que el nombre de dones assassinades arran de maltractaments des de 2004 ja supera les 700, moltes d´elles dones casades que mai denunciaren l´agressor. Un cas recent el trobam a la localitat de Lomas de Zamora, Sòria, on la cubana Beatriz López va confessar haver estat patint abusos psicològics, amenaces i inclús violacions per part del ara ex marit durant anys. 

Quan ens parlen de violència de gènere solem projectar a la nostra ment la imatge d´una persona essent agredida físicament, encara que  aquesta imatge només és el cim d´una muntanya plena de múltiples i quasi imperceptibles detalls previs. Abans s´han de mencionar l´abús psicològic, consistent en desqualificacions o ridiculitzacions, a qualsevol àmbit...amb la finalitat d´establir un control absolut sobre la persona afectada. 

La violència masclista no només implica els matrimonis, sinó que també ho fa amb un dels grups més vulnerables pel que fa a la seva edat: els adolescents. Com que es troben en una etapa complexa, plena d´inseguretats i escassa maduresa solen confondre l´estimació amb l´entrega de la intimitat com a mostra de fidelitat. A més, molts també rebutgen qualsevol ajuda provinent de pares o amics, permetent a més que l´agressor disposi de  tot tipus de dades personals (contrasenyes, comptes a xarxes socials…), així es limitin les persones amb qui es relaciona.  

Resulta estrany que, amb l’enorme disponibilitat de mitjans del sistema jurídic del país, un nombre molt elevat d´aquestes situacions no hagin estat denunciades. La paraula que resumeix aquest fet és por. Por, per exemple, a perdre la custòdia dels fills o, al mateix temps, por per pensar que un divorci podrà ser nociu per a ells. També fa por pensar en la reacció que el responsable dels crims pugui presentar  no només perjudicant-la  a ella, sinó també als seus éssers estimats. 
En una relació no es pot imposar mai l´estimació, ni tan sols l´atracció; el que sí es exigible és el respecte mutu. En el moment en el qual una persona traspassa les barreres de la llibertat de la seva parella és fonamental prendre mesures al respecte. El que no donarà en cap cas solucions és justificar l´agressor o qualificar com “normals” i “merescuts” els maltractaments, ja siguin físics o psicològics. Cap dona, independentment dels errors comesos a la seva vida matrimonial, mereix ser tractada amb menyspreu i, en ser-ho,  mai significa que tingui símptomes de debilitat. El que resulta ser dèbil és aquell que necessita de fer servir amenaces per  sentir-se respectat.

Definitivament, la violència de gènere constitueix una immensa gàbia a la qual, al nostre país ja ha estat captivades més de 500 dones, silenciades durant dècades i que ara necessiten del recolzament institucional per poder reconduir les seves vides. L’única manera de superar-ho és denunciar els fets des del moment en què comencen a ser evidents, sense haver-se produït necessàriament abusos físics, perquè si deixam que poc a poc augmenti  la seva autoritat, arribarà un moment en què sigui massa tard.

                                                                            Alejandra Mateo 1r Batxillerat A

dilluns, 3 de novembre del 2014

Convivències de 1r de Batxillerat, 2014-2015

Els alumnes de primer de batxillerat acaben de prendre una decisió important dins la seva vida. Han canviat d’escola o han escollit la modalitat del batxiller que, en certa mesura, condicionarà el seu futur. És un any de responsabilitats.

Es tracta d’una època difícil, on els joves experimenten diverses emocions i comencen a fer-se preguntes i a investigar dins el seu món interior. Al mateix temps, tot això es dóna en un entorn frenètic, de presses i de tensions de tipologia distinta.

És per aquest motiu que fem un dia de convivències a principi de curs, aquest any 2014-2015 a la seu de Son Moix. El dia de convivències és molt més que un dia d’excursió, és una excursió pel seu interior. I això no es pot fer amb pressa ni accelerats.

L’escola potencià que les convivències fossin un dia de recerca de la tranquil·litat necessària, del silenci per retrobar-se amb un mateix i amb Déu. Es va transmetre un espai i un temps lliure on vàrem jugar, ens vàrem conèixer, vàrem parlar i, en definitiva, vàrem conviure. Aquest era l’objectiu.


Es varen preparar tres activitats diferents que ens varen ajudar a allunyar-nos de “l’ambient de l’aula” i fomentar nous rols que ens ajudaran a establir una altra mena de llaços afectius entre companys i entre alumnes i professorat.


Noelia Hernández 

Delegada de Pastoral Batxillerat