Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BATXILLERAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BATXILLERAT. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de març del 2015

L'urna dels sentiments i poemes guanyadors del concurs de Sant Valentí



"L'urna dels sentiments" ha estat una iniciativa que s'ha posat en marxa enguany per primera vagada. I ha estat un èxit! 
La iniciativa ha sorgit d'un grup de professors a qui se'ls ha ocorregut aprofitar el dia de Sant Valentí com a una oportunitat per expressar els sentiments. Com veis, l'urna era ben plena, fins al punt que es va haver de buidar i es va tornar a omplir. Quantes coses tenim a dir! 
I si qui més qui menys va aprofitar per enviar algun missatge d'agraïment, de suport, d'ànims, d'amistat incondicional, de companyerisme, etc. (potser fins i tot hi va haver alguna declaració d'amor...), també varen ser molts els alumnes i professors que dibuixaren una bona rialla en rebre alguns missatge inesperat.
Animau-vos a compartir els missatges que més us varen agradar!! Així l'emisor sabrà que va valer la pena, com sempre, expressar els sentiments!
A més a més, també es va organitzar un Concurs de poemes que també tengué un gran èxit de participació. Sou uns artistes! Aquí en teniu els poemes guanaydors! Enhorabona als guanyadors i, sobretot, gràcies a tots els que hi participàreu. 

En las sombras del mar

No sé rimar mis versos
Si no es al recordar tu risa
Allí en la cuidad salvaje
El ritmo latía sin prisa

Y ahora que el paisaje se derrumba
Sin tiempo releo mis rimas
Cuando tu reflejo no andaba tan lejos
Aquellos  cuando yo escribía

Y tan cruel ha sido tu venganza
De dejar sin final el boceto
Me toca a mí desdibujar lo recorrido
Me toca a mí romper los sueños

Esas raíces que una vez forjamos
En la tierra del paraíso infinito
Ahora me pierdo en lugares oscuros
Ruinas donde apenas te necesito

Fragmentos de amor construyen
Ese país de los juegos de azar
Donde tan pronto te quise
Donde ya no te puedo olvidar

Y si a veces te espero en las nubes
Donde la luz no puede alcanzar
Donde no viste mis días de grises
Cuando tiñe mis lágrimas de sal

Y hasta que el tiempo llorando apremie
Y la verdad me obligue a bajar
Aguardo en calma allí arriba
Lejos de día y del mal

Esperando que la noche llegue
Y el destino haga llorar
esas ansias de días tristes
viejas pasiones que van al mar

Y si ahora la marea apremia
Me hundo sin más dilación
Como un alma que se desviste
Abandono al viento mi corazón
Paula García

Valentine’s Day Poem
There’s not a girl quite like her,
Nobody I would like to hold tighter.
What you might get here are just some hints
On how I’d love to taste those lips.

You should see her brown hair,
Some would say it just ain’t fair.
Most girls say she’s too thin,
Y’all are so jealous of her skin.

I can’t get her out of my mind,
I’m like “Damn! She’s so fine!”
I must let her know,
My love for her I need to show.
 By: Anonymous Lyricist
ICH LIEBE DICH:
Du hast die schönsten Augen,
ich habe jemals gesehen.
Wenn ich in deine Augen schaue
denke ich,
dass ich in dem Meer schwimme.
Deine Lippen sind
wie die Rubine,
deine Haare sind
wie Goldfäden.
Ohne dich kann ich nicht leben,
weil du meinem Leben
einen Sinn gibst.
                               Marc Iglesias Sánchez
                    

dijous, 26 de febrer del 2015

Urbs nostra, la meva utopia

Avui tenim un nou treball de Filosofia i Ciutadania. L'alumna Alejandra Mateo, que ja gairebé podem considerar col·laboradora oficial de Montesion Connect@, ens ha enviat també el que seria per a ella un estat ideal. 

No us explicam més, és millor que la llegiu vosaltres mateixos. 

Què en pensau vosaltres? Hi estau d'acord? Teniu més propostes? Canviaríeu o afegiríeu alguna proposta? Esperam els vostres comentaris!!



divendres, 20 de febrer del 2015

Concurso Nutrivídeos

Los alumnos de 1º de Bachillerato...

...Os invitamos a ver estos divertidos y maravillosos vídeos alumnos de 1º de Bachillerato que participan en el concurso NUTRIVíDEO organizado por la Facultad de Farmacia de la Universidad de Navarra. Uno de los dos premios es para el vídeo visto. Esperamos vuestra colaboración y que…. ¡¡¡¡os gusten mucho!!!! (No abusar de las reproducciones en poco espacio de tiempo ya que se bloquea el contador)

       Para ello debéis acceder al canal de Youtube: Nutrivídeo.
          Los títulos son los siguientes:

- Health Angel  (Juan Bosch, María Munar, Luisa Gayá, David Callejo)


- Caminos a elegir (Mireia Tirado, Carmen Morell, Lola Ibáñez, Sonia Muñoz)

- Persiguiendo el amor (Sergi López, Maira Ibarbia, Néstor Diego, Carmen Guerrero)
- Hallway to Heaven (Jordi Martínez, Toni Morell, Marc Iglesias)

Food Fiction (Carlos Palou de Comasema, Nacho Rosselló, Iñigo Basterretxea)

-La promesa del mañana  (Albert Ramón)


- Por una vida mejor (Nadia Wafik, Maria Angeles Oliver, Maria Vioque).

dimecres, 18 de febrer del 2015

Acte del Dia de la Pau i la No Violència


El dia 30 de gener es va celebrar el dia de la Pau a la seu de Montesión de Palma. I que millor manera que celebrar-ho amb la companyia de professors i alumnes? Així doncs, es va dur a terme la celebració amb un toc color '' blanc ''. A cada alumne se li va lliurar un guant que posteriorment seria alçat per cada mà i d'aquesta manera decoraria tot el claustre.


Per concloure amb la celebració, tots els presents es van unir amb les seves veus per acabar dient unes paraules desitjoses de pau.








Belén Zúñiga, 1r de Batxillerat A

Experiencia del intercambio en Suiza

Estábamos citados a las 12:15 en el aeropuerto de Palma pero como la emoción nos embargaba, llegamos antes de la hora, preparados para vivir una nueva experiencia y a la vez nerviosos porque no sabíamos lo que nos esperaba al llegar. A las 15 horas aterrizamos en el aeropuerto de Basilea, después de haber pasado unas horas jugando a cartas y compartiendo impresiones, y nos dirigimos a la cuidad de Willisau para conocer a nuestras familias de acogida.

Al día siguiente pasamos el día con ellas disfrutando de su compañía y adaptándonos a sus costumbres, conociendo los alrededores, esquiando o patinando sobre hielo.

El lunes por la mañana nos encontramos todos en el colegio de Willisau y lo primero que destacamos fue lo bonito que era el país, sus paisajes y sus gentes. Todo lo que nos rodeaba era muy distinto a nuestra Mallorca natal y por eso nos maravillaba. En la escuela, los profesores fueron muy amables, nos preguntaban cosas sobre nosotros, sobre como nos iba su asignatura en España... y después nos invitaron a comer en el colegio.

El martes fuimos al bosque de Willisau, donde nos parábamos en cada momento para hacer fotos y para contemplar el paisaje, despúes visitamos la ciudad de Willisau y prestamos especial interés al ayuntamiento. Por último fuimos a una fábrica de galletas donde nos dieron la opción de degustar el producto, además aprovechamos para comprar para nuestras familias.

A las 8:15 de la mañana del miércoles, nos encaminamos hacia Einsideln, una cuidad donde visitamos un gran monasterio, entramos en su interior y nos hicieron una visita guiada accediendo a todos sus rincones e historias. Tuvimos la gran suerte de que nevaba así que al finalizar la visita, cogimos unos trineos y nos lanzamos por unas pendientes. Después comimos una fondue de queso buenísima que nos cocinó uno de los profesores del colegio suizo.

El jueves visitamos uno de los sitios más bonitos de Suiza, Lucerna, una cuidad de la cual pudimos disfrutar visitando el museo del transporte, el puente de madera mas viejo de Europa y el monumento al león de Lucerna y por último la mayoría nos sentamos en un parque contemplar la belleza de la ciudad.

El viernes visitamos la capital de Suiza, Berna. Dimos un paseo por la parte medieval de la ciudad, declarada Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1983. Al volver a Willisau fuimos a jugar al minigolf y a cenar todos juntos como despedida ya que al día siguiente nos tocaba madrugar.

Y por fin llegó el día de volver a casa, ese día que nadie quería que llegara ya que habíamos vivido 7 dias inolvidables durante los cuales conocimos a gente genial y visitamos sitios de los cuales nos acordaremos durante mucho tiempo. No fue nada fácil la despedida de nuestras familias de acogida ya que tanto ellos como nuestros profesores son los que hicieron posible que este viaje fuera perfecto y del cual muchos no cambiaríamos nada.
Pero ahora que ya estamos en España, esperamos con ilusión el próximo mes de septiembre en que ellos nos devolverán la visita, nos encontraremos nuevamente y tendremos la oportunidad de acogerlos en nuestros hogares con el mismo cariño y con la misma ilusión que ellos nos acogieron a nosotros.



Marina Ramis Catalán









diumenge, 15 de febrer del 2015

Convivències 2n de Batxillerat

Detenidos en el tiempo

Mi mente dejó llevarse por el silencio que irrumpió en la sala. Con las piernas cruzadas, los ojos cerrados y el sonido de mi respiración llevando el compás, dejé que mi pensamiento volase por las horas que habían precedido ese momento de reflexión.

La primera vez que oí hablar de las convivencias apenas alcancé a definir de lo que podían tratarse. Está bien, el nombre parecía indicarme una clara pista, pero sin duda no fue lo suficiente esclarecedor para dibujar un sendero en mi imaginación. Así que, sin darle demasiadas vueltas, dejé que el día señalado llegase, y que los acontecimientos se definiesen por sí solos.

Y el día llegó. Y los hechos no tuvieron la necesidad de decir una sola palabra, sino que nuestros sentimientos hablaron por ellos.

Muchos sabíamos que quizás aquella era la última vez que nos reuníamos, nos juntábamos en familia, una familia que había ido forjándose por el paso de un tiempo sobresaltado, lleno de risas y lágrimas, de estrés y de nervios. Pero no parecía que nos percatásemos de ello, pues tan solo nos limitamos a disfrutar, a vivir el momento sin pensar en el futuro, esa palabra tan incierta en los días que vivimos.

Y empezamos a jugar, a divertirnos, a pensar poco a poco, calentando motores para poner nuestro cerebro a mil, para prepararlo para esas reflexiones oxidadas que no iban a tardar en aparecer. Y así, como el avance de una ola, las emociones y sonrisas fueron envolviendo nuestras personas, creciendo a medida que el tiempo discurría entre las conversas, y rompiendo con fuerza contra una realidad molesta, proporcionándonos un hueco, pequeño, por el que escapar de ella y disfrutar de la libertad de pensar sin presión. Sin presión de ser juzgado, sin presión de ganar, ni de perder, sin presión de ser valorado con una nota, ni de anotar nuestras acciones. Solo jugaba el momento, las risas, el silencio, la meditación, esa merienda tan buena, la conmoción.

Y así queriendo sin querer el día pasó, y los hechos que pasaron, esos que ahora cuando leéis esto tanto recordáis, lograron causar el efecto que, ansiosos, tanto buscaban ellos. Consiguieron hacernos pensar, reír, debatir, dejar fluir nuestra personalidad. En definitiva, bien definidos, esos momentos nos hicieron sentir.



 Porque la vida corre rápido chicos, se escapa, y no puedes hacer más que correr tras ella, perseguirla y sostenerla entre tus manos, antes de que se funda y discurra entre tus dedos, sin remedio, sin tiempo. La vida se trata de agarrarla, y en esos momentos que la tienes agarrada, que controlas sus delirios, es cuando de verdad vives, cuando sientes el control. Momentos como esos son los que esas llamadas convivencias intentan, refuerzan y consiguen crear. Porque quizás ahora no os lo parezca, o quizás no sintáis todavía el tirón de las agujas del reloj, pero son esos momentos en los que te sientes como quieres, como quieras sentirte, feliz, rodeado de los quieres querer, detenido en el silencio, rodeado de carcajadas sin control, esos momentos son los que nos dan una tregua, los que, con un leve susurro, detienen el tiempo para que, por una vez, corra a nuestro favor. 

Alumna 2n de Batxillerat

dilluns, 26 de gener del 2015

Montesion Connect@

Els coneixeu? Són el grup guanyador del concurs "Posa'm en marxa", en el moment de recollir el seu premi! Una entrada de cinema!

En Toni Pons, na Uxía Sarasquete i na Maria de Lluc Salom. No, na Noelia no era part de l'equip! Ella feia el lliurament del premi i sosté l'entrada de na Belén Zúñiga, que no hi va poder ser en aquest moment, justament!!

Els alumnes de 1r de Batxillerat i els de CCFF ja coneixeu la intenció de començar aquesta revista digital, ja que el concurs tengué lloc durant una sessió de les vostres tutories. Siau benvinguts els alumnes de 2n de Batxillerat, així com tot el claustre (i amics i coneguts que s'hi vulguin apuntar).

Si voleu estar al corrent de tot el que s'anirà publicant a Montesion Connect@, és ben fàcil. Segueix-nos al nostre compte de twitter @MConnecta. Vos hi esperam!!

Estau tots convidats no només a veure els contiguts de la revista, sinó a formar-ne part i participar-hi activament!! Podeu compartir allò que us sembli més interessant i divertit: un article, els millors moments de l'intercanvi amb Suïssa, una presentació que us agradi com us ha quedat, un dibuix, una crònica d'alguna activitat complementària i bé, essent tan creatius com sou, segur que se us acudeixen més coses que podeu enviar al correu montesiondigital@gmail.com perquè surti publicat!

Moltes gràcies per endavant per les vostres aportacions!

dissabte, 24 de gener del 2015

Xerrada de la UVIC, Universitat de Vic

El passat dimecres 14 de gener la UVIC va oferir una xerrada informativa a tot l'alumnat de 2n de Batxillerat. Ens presentaren tots els estudis que ofereixen, el procés d'admissió a les universitats de Catalunya, la seva oferta de borses de treball i algunes coses més. Si us va interessar la universitat, que es caracteritza sobretot per gaudir d'unes instal·lacions modernes i adaptades a les necessitats dels estudiants i per oferir ensenyament en grups reduïts, podeu consultar-ne la web clicant aquí. A la seva web hi trobareu tota la informació que pogueu necessitar: plans d'estudi, preus de matrícula, organització de les pràctiques, jornades de portes obertes, possibilitats d'allotjament, etc.

Per problemes tècnics i, sobretot, de temps, no poguerem veure el vídeo de Bodybup que ens volien mostrar. Si també us vareu quedar amb les ganes de veure'l, aquí el teniu!


Es veu que els estudiants de la UVIC tenen experiència en organitzar tot el muntatge d'aquest tipus d'iniciatives. Ja varen ser pioners fa uns anys amb la gravació del seu Lip Dub. A través d'ell fareu un divertit recorregut per les instal·lacions del seu campus. Segur que se us aferra la cançó!


diumenge, 21 de desembre del 2014

Dia internacional contra la violència de gènere


El dia 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de gènere. Amb motiu d'aquesya data, Leticia Calle va oferir una interessant xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat i de CCFF al llarg de la setmana.  

Segons ens ha explicat la mateixa Leticia, tot l'alumnat es mostrà molt implicat amb la qüestió i adquirí consciència de la gravetat de l'assumpte. 

Alejandra Mateo, de 1r de Batxillerat A, ens ha escrit un article al respecte. Moltes gràcies, Alejandra, per la teva participació amb la revista.

Esperam els vostres comentaris sobre l'article i sobre la xerrada! Gràcies a tots!




LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A ESPANYA
És alarmant l´increment de morts a causa de la violència de gènere o domèstica al llarg dels darrers anys i, de fet, cada vegada rebem més notícies al respecte, que fins i tot han arribat a insensibilitzar-nos quasi per complet. Aquest nom fa referència a tots i cadascuns dels actes discriminatoris majoritàriament d´homes a dones per mor de la suposada superioritat del sexe masculí enfront del femení, que és considerat el dèbil. Per aquesta raó també rep el nom de violència masclista.

El diari “El Mundo” ens informa que el nombre de dones assassinades arran de maltractaments des de 2004 ja supera les 700, moltes d´elles dones casades que mai denunciaren l´agressor. Un cas recent el trobam a la localitat de Lomas de Zamora, Sòria, on la cubana Beatriz López va confessar haver estat patint abusos psicològics, amenaces i inclús violacions per part del ara ex marit durant anys. 

Quan ens parlen de violència de gènere solem projectar a la nostra ment la imatge d´una persona essent agredida físicament, encara que  aquesta imatge només és el cim d´una muntanya plena de múltiples i quasi imperceptibles detalls previs. Abans s´han de mencionar l´abús psicològic, consistent en desqualificacions o ridiculitzacions, a qualsevol àmbit...amb la finalitat d´establir un control absolut sobre la persona afectada. 

La violència masclista no només implica els matrimonis, sinó que també ho fa amb un dels grups més vulnerables pel que fa a la seva edat: els adolescents. Com que es troben en una etapa complexa, plena d´inseguretats i escassa maduresa solen confondre l´estimació amb l´entrega de la intimitat com a mostra de fidelitat. A més, molts també rebutgen qualsevol ajuda provinent de pares o amics, permetent a més que l´agressor disposi de  tot tipus de dades personals (contrasenyes, comptes a xarxes socials…), així es limitin les persones amb qui es relaciona.  

Resulta estrany que, amb l’enorme disponibilitat de mitjans del sistema jurídic del país, un nombre molt elevat d´aquestes situacions no hagin estat denunciades. La paraula que resumeix aquest fet és por. Por, per exemple, a perdre la custòdia dels fills o, al mateix temps, por per pensar que un divorci podrà ser nociu per a ells. També fa por pensar en la reacció que el responsable dels crims pugui presentar  no només perjudicant-la  a ella, sinó també als seus éssers estimats. 
En una relació no es pot imposar mai l´estimació, ni tan sols l´atracció; el que sí es exigible és el respecte mutu. En el moment en el qual una persona traspassa les barreres de la llibertat de la seva parella és fonamental prendre mesures al respecte. El que no donarà en cap cas solucions és justificar l´agressor o qualificar com “normals” i “merescuts” els maltractaments, ja siguin físics o psicològics. Cap dona, independentment dels errors comesos a la seva vida matrimonial, mereix ser tractada amb menyspreu i, en ser-ho,  mai significa que tingui símptomes de debilitat. El que resulta ser dèbil és aquell que necessita de fer servir amenaces per  sentir-se respectat.

Definitivament, la violència de gènere constitueix una immensa gàbia a la qual, al nostre país ja ha estat captivades més de 500 dones, silenciades durant dècades i que ara necessiten del recolzament institucional per poder reconduir les seves vides. L’única manera de superar-ho és denunciar els fets des del moment en què comencen a ser evidents, sense haver-se produït necessàriament abusos físics, perquè si deixam que poc a poc augmenti  la seva autoritat, arribarà un moment en què sigui massa tard.

                                                                            Alejandra Mateo 1r Batxillerat A

dilluns, 24 de novembre del 2014

Siente

Un alumne de 2n de Batxillerat que es vol mantenir en l'anonimat ens ha fet arribar aquest text seu per compartir-lo amb tots els lectors de la revista aquest text seu. En nom de la revista (i de tots els lectors), moltíssimes gràcies per la teva aportació!


SIENTE

A menudo piensas en ello, ¿verdad? En aquello que sientes, pero no comprendes; en aquello que dices, pero no expresas; en aquello que vives, pero ya no recuerdas. Y te planteas dónde estás, y dónde quieres ir. Se abren ante ti caminos, multitud de ellos, atractivos, sinuosos, confusos. Caminos que jamás osarías recorrer, caminos que contemplas como acertados.

Quizás es algo pasajero, crees, y sin prestarle más atención vuelves a tu mundo, lugar donde respiras tranquilo, en un ambiente conocido. Un lugar en el cual los problemas se viven compartidos, en el cual la certeza de que los males irrumpen en la vida de todos te asegura que lo que te ocurre no tiene más importancia.

O tal vez no. O tal vez no lo olvidas, sino que te sumerges en esa sensación que discurre por tus venas, haciendo que la incertidumbre te invada, que las dudas azoten tus decisiones más recientes, y tus convicciones se tambaleen cual edifico en ruinas.

Miras a tu alrededor. A lo que hay y lo que tienes, a lo que añoras y a lo que quieres. Y que quieres hacer contigo, ahora, que aún estás a tiempo. Porque sí, porque aún lo estás. De seguir con tu elección, y conducirla con esa dulce palabra, la libertad, esa arma inmortal que todavía te caracteriza. Pero no te confundas, cambiarlas ya no puedes, las elecciones, eso forma parte del ayer, de ese atrás que te persigue, esperando que te vuelvas y lo mires, y que sin remedio te atrape entre sus melancólicas redes.

Así que ves, corre, abraza, besa, vive, y deja vivir a aquellos que todavía no viven. Aprovecha tu ahora, antes de que sea ayer. Porque lo que escribo ya no está, pero lo que sientes aún está por escribir. Escucha eso que te conmueve y que no comprendes, porque sin que te des cuenta te guía en tu destino, si quieres llamarlo así. Y no desconfíes si la inquietud te asalta, es signo de que la certeza se acerca, pues sin duda, no hay convicción.

Yo concluyo aquí mis palabras, las dejo ya en un lugar irremediable. Si por casualidad las lees, lleva contigo el mensaje. Piensa y duda cuanto puedas, tiembla si quieres a veces, siente siempre lo que dices, expresa lo que quieras, y quiere lo que sientas. Porque del presente es de lo que se vive, y del futuro de lo que se sueña. Así que haz de tus sueños tu guía, y de tu vida un sueño. Construye tu esencia a cada paso que das, y escribir sobre la tumba la historia con tus propias manos, esa historia que fue y siempre ha sido, la grandeza más propia del ser humano.



dimecres, 5 de novembre del 2014

Interview with Jake Hyslop


1) What is your name?
My name is Jake. 

2) Where do you come from?
I’m from Birmingham, England.

3) How long have you been here?
I’ve been here for six weeks.

4) Is it your first time here?
No, I lived in Valencia for two months in 2012 and in Granada in 2013 for six months.

5) What do you like about Mallorca?
I like the beaches, the buildings and the cafés and restaurants which are very good and really cheap.

6) What differences are there between Palma and Birmingham?
Palma is a lot smaller, around a fifth of the size, Palma has the sea, the weather is better but sometimes it can be too hot. The streets are also much more lively.

7) What buildings have you visited in Palma?
So far I’ve been to the cathedral, the walls, the Olivar market, the stations, the Cort and the Plaça Major.

8) What would you be doing if you weren’t teaching?
I would probably be working in some kind of financial job in London whilst I considered what career I wanted long-term.

9) Did you choose to come to Spain?
Yes I did. I studied in Granada last year and I really enjoyed it, so I decided to come back to Spain for a year to improve my Spanish.

10) Have you travelled around Europe much?
I’ve visited quite a lot of Europe; Ireland, France, Belgium, Germany, Denmark, Sweden, Norway, Switzerland, Austria, Slovakia, Hungary, Slovenia, Italy and of course Spain. I went interrailing when I was 18 which covered a lot of these places.

11) Would you like to live in Spain permanently?
Yes, but in Barcelona or Madrid. I prefer bigger cities as there is more to do.

12)Which is the most well-known Spanish city in England?
Barcelona, everyone has visited Barcelona at least once. Very few people seem to have been to Madrid.

13) What shocked you the most when you first came to Spain?
Shop assistants and people working in customer or public services here are often extremely rude and sometimes borderline insulting. I couldn’t understand it at first, but now I just come to expect it and try not to take offence. I think if some of the Correos or TIB employees here worked in other countries in the world they would be fired.

14) In England, can you retake exams if you fail them?
You can, but you have to pay to resit them and many University courses and jobs will only recruit candidates who passed all their exams at the first attempt.

15) What do you do in your spare time?
I don’t have much free time here due to all my teaching hours, but I love travelling and want to travel around the Balearics and Spain in general a lot this year. I run, swim or go to the gym most days, and I want to make the most of having the sea close-by this year and take up Paddle-Surfing.

16) What do you plan to do in the future?
I haven’t really thought about it. Next year I’m unsure whether I’ll stay in Spain or return to the UK. If I go backto the UK I’ll move to London because most of my friends now live there and most jobs are based down there too.

17) Which kind of music to do listen to?
I listen to lots of different types, but I prefer different kinds of House and Underground, I really like the Boiler Room project. I’m not such a fan of reggaetón or Spanish music to be honest haha.