"L'urna dels sentiments" ha estat una iniciativa que s'ha posat en marxa enguany per primera vagada. I ha estat un èxit!
La iniciativa ha sorgit d'un grup de professors a qui se'ls ha ocorregut aprofitar el dia de Sant Valentí com a una oportunitat per expressar els sentiments. Com veis, l'urna era ben plena, fins al punt que es va haver de buidar i es va tornar a omplir. Quantes coses tenim a dir!
I si qui més qui menys va aprofitar per enviar algun missatge d'agraïment, de suport, d'ànims, d'amistat incondicional, de companyerisme, etc. (potser fins i tot hi va haver alguna declaració d'amor...), també varen ser molts els alumnes i professors que dibuixaren una bona rialla en rebre alguns missatge inesperat.
Animau-vos a compartir els missatges que més us varen agradar!! Així l'emisor sabrà que va valer la pena, com sempre, expressar els sentiments!
A més a més, també es va organitzar un Concurs de poemes que també tengué un gran èxit de participació. Sou uns artistes! Aquí en teniu els poemes guanaydors! Enhorabona als guanyadors i, sobretot, gràcies a tots els que hi participàreu.
En las sombras del mar
No sé rimar mis versos
Si no es al recordar tu risa
Allí en la cuidad salvaje
El ritmo latía sin prisa
Y ahora que el paisaje se derrumba
Sin tiempo releo mis rimas
Cuando tu reflejo no andaba tan lejos
Aquellos cuando yo escribía
Y tan cruel ha sido tu venganza
De dejar sin final el boceto
Me toca a mí desdibujar lo recorrido
Me toca a mí romper los sueños
Esas raíces que una vez forjamos
En la tierra del paraíso infinito
Ahora me pierdo en lugares oscuros
Ruinas donde apenas te necesito
Fragmentos de amor construyen
Ese país de los juegos de azar
Donde tan pronto te quise
Donde ya no te puedo olvidar
Y si a veces te espero en las nubes
Donde la luz no puede alcanzar
Donde no viste mis días de grises
Cuando tiñe mis lágrimas de sal
Y hasta que el tiempo llorando apremie
Y la verdad me obligue a bajar
Aguardo en calma allí arriba
Lejos de día y del mal
Esperando que la noche llegue
Y el destino haga llorar
esas ansias de días tristes
viejas pasiones que van al mar
Y si ahora la marea apremia
Me hundo sin más dilación
Como un alma que se desviste
Abandono al viento mi corazón
Paula García
Valentine’s Day Poem
There’s not a girl quite like her,
Nobody I would like to hold tighter.
What you might get here are just some hints
On how I’d love to taste those lips.
You should see her brown hair,
Some would say it just ain’t fair.
Most girls say she’s too thin,
Y’all are so jealous of her skin.
I can’t get her out of my mind,
I’m like “Damn! She’s so fine!”
I must let her know,
My love for her I need to show.
By: Anonymous Lyricist
ICH LIEBE DICH:
Du hast die schönsten Augen,
ich habe jemals gesehen.
Wenn ich in deine Augen schaue
denke ich,
dass ich in dem Meer schwimme.
Deine Lippen sind
wie die Rubine,
deine Haare sind
wie Goldfäden.
Ohne dich kann ich nicht leben,
weil du meinem Leben
einen Sinn gibst.
Marc
Iglesias Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada