Dia internacional contra la violència de gènere

El dia 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de gènere. Amb motiu d'aquesya data, Leticia Calle va oferir una interessant xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat i de CCFF al llarg de la setmana.  

Segons ens ha explicat la mateixa Leticia, tot l'alumnat es mostrà molt implicat amb la qüestió i adquirí consciència de la gravetat de l'assumpte. 

Alejandra Mateo, de 1r de Batxillerat A, ens ha escrit un article al respecte. Moltes gràcies, Alejandra, per la teva participació amb la revista.

Esperam els vostres comentaris sobre l'article i sobre la xerrada! Gràcies a tots!

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A ESPANYA

És alarmant l´increment de morts a causa de la violència de gènere o domèstica al llarg dels darrers anys i, de fet, cada vegada rebem més notícies al respecte, que fins i tot han arribat a insensibilitzar-nos quasi per complet. Aquest nom fa referència a tots i cadascuns dels actes discriminatoris majoritàriament d´homes a dones per mor de la suposada superioritat del sexe masculí enfront del femení, que és considerat el dèbil. Per aquesta raó també rep el nom de violència masclista.

El diari “El Mundo” ens informa que el nombre de dones assassinades arran de maltractaments des de 2004 ja supera les 700, moltes d´elles dones casades que mai denunciaren l´agressor. Un cas recent el trobam a la localitat de Lomas de Zamora, Sòria, on la cubana Beatriz López va confessar haver estat patint abusos psicològics, amenaces i inclús violacions per part del ara ex marit durant anys. 

Quan ens parlen de violència de gènere solem projectar a la nostra ment la imatge d´una persona essent agredida físicament, encara que  aquesta imatge només és el cim d´una muntanya plena de múltiples i quasi imperceptibles detalls previs. Abans s´han de mencionar l´abús psicològic, consistent en desqualificacions o ridiculitzacions, a qualsevol àmbit...amb la finalitat d´establir un control absolut sobre la persona afectada. 

La violència masclista no només implica els matrimonis, sinó que també ho fa amb un dels grups més vulnerables pel que fa a la seva edat: els adolescents. Com que es troben en una etapa complexa, plena d´inseguretats i escassa maduresa solen confondre l´estimació amb l´entrega de la intimitat com a mostra de fidelitat. A més, molts també rebutgen qualsevol ajuda provinent de pares o amics, permetent a més que l´agressor disposi de  tot tipus de dades personals (contrasenyes, comptes a xarxes socials…), així es limitin les persones amb qui es relaciona.  

Resulta estrany que, amb l’enorme disponibilitat de mitjans del sistema jurídic del país, un nombre molt elevat d´aquestes situacions no hagin estat denunciades. La paraula que resumeix aquest fet és por. Por, per exemple, a perdre la custòdia dels fills o, al mateix temps, por per pensar que un divorci podrà ser nociu per a ells. També fa por pensar en la reacció que el responsable dels crims pugui presentar  no només perjudicant-la  a ella, sinó també als seus éssers estimats. 

En una relació no es pot imposar mai l´estimació, ni tan sols l´atracció; el que sí es exigible és el respecte mutu. En el moment en el qual una persona traspassa les barreres de la llibertat de la seva parella és fonamental prendre mesures al respecte. El que no donarà en cap cas solucions és justificar l´agressor o qualificar com “normals” i “merescuts” els maltractaments, ja siguin físics o psicològics. Cap dona, independentment dels errors comesos a la seva vida matrimonial, mereix ser tractada amb menyspreu i, en ser-ho,  mai significa que tingui símptomes de debilitat. El que resulta ser dèbil és aquell que necessita de fer servir amenaces per  sentir-se respectat.

Definitivament, la violència de gènere constitueix una immensa gàbia a la qual, al nostre país ja ha estat captivades més de 500 dones, silenciades durant dècades i que ara necessiten del recolzament institucional per poder reconduir les seves vides. L’única manera de superar-ho és denunciar els fets des del moment en què comencen a ser evidents, sense haver-se produït necessàriament abusos físics, perquè si deixam que poc a poc augmenti  la seva autoritat, arribarà un moment en què sigui massa tard.

                                                                            Alejandra Mateo 1r Batxillerat A